 |
FESTA MAJOR DE PASSANANT 2011, EM TREC EL BARRET.
DIUMENGE
Des del llit, començo a sentir remor de gent. Deuen anar a veure l’exposició de Flors Seques. Em llevo. Una dutxa per refrescar-me. Pujo cap a la plaça. Pel carrer Major, em trobo un grup de gent que van a veure l’exposició. Són dos quarts d’una del migdia. Arribo a la plaça, tota ella envaïda per globus inflables amb canalla botant al seu interior. Suats. Sense sabates, però amb mitjons. No paren; ara són ells els grans protagonistes. Pares, mares, padrins i padrines asseguts a l’ombra amb ampolles d’aigua perquè els nens vagin refrescant-se.
A l’entrada de la Casa de la Vila, trobo en Josep Bou, el reconegut fotògraf. Té una taula amb una caixa plena de fotografies. És la quarta fase del seu projecte Translatici [5+5]. L’última fase del projecte, en què es regala un original únic d’una mà, resultat de les intervencions fetes durant les fases anteriors. Una cua de gent mira, remira, busca i escull la fotografia que més li agrada.
Són dos quarts de tres del migdia. Els globus comencen a desinflar-se. Els nens amb la cara vermella, suats amarats, tenen ganes de veure algun refresc. Discuteixen amb els pares. Aquests els diuen que és hora d’anar a dinar, dinar de Festa Major. Jo aprofitaré per fer una mica de migdiada, la necessito; porto cansament acumulat de tantes i tantes activitats.
Sona Sense tu, són les cinc de la tarda. Això indica que comença un nou acte. La plaça és plena de cap a cap d’estris per a jocs. Són els tallers de l’Obrador Lúdic. Poca gent a la plaça. Els primers, que ja s’ho coneixen, comencen a acostar-se a la taula on hi a els monitors que els explicaran en què consisteix el taller d’aquest any. I és que m’han dit, aquests de l’Obrador Lúdic, que ja fa cinc anys que vénen a Passanant.
La plaça Major comença a emplenar-se de canalla i grans. Cada cop n’hi ha més. Els primers ja tenen fets els seus artefactes. Els jocs instal·lats a la Plaça, més de quinze, tenen cua per utilitzar-los.
Joves de l’equip de festes comencen a posar tanques a la plaça tot fent un passadís. Em diuen que ja tenen a punt la xocolata desfeta. Dues hores de preparació per fer-ne més de trenta-cinc litres. Per megafonia, i a dos quarts de vuit, informen que ja es serveix la xocolata i coca. “Primer els petits”. Després els grans. Llarga cua de gent. Cada cop més llarga la cua. Moltíssima gent a la plaça Major.
L’Obrador Lúdic va recollint tots els estris. Mentre, es comencen a col·locar cadires per poder veure la darrera actuació de la Festa Major. L’escenari és a punt per rebre el Mag Edgard. Jo amb el meu vas de xocolata i el tall de coca. És molt bona, tant la xocolata com la coca. Busco una cadira. N’han repartit més de tres-centes. Són totes plenes. M’assec al pedrís de la font. Toquen les vuit al campanar de l’església. Aquest acte no comença a l’hora, però ho entenc ja que fa poc encara repartien xocolata i coca.
Música, i el Mag Edgard salta a l’escenari. Tothom atent. Volen saber com fa els trucs. Mag Edgard els dóna un hora i quart de màgia, acompanyada d’una bona posada en escena i música molt ben escollida per fer l’actuació més amena. Finalment, ningú sap com cony s’ho ha fet. La gent aplaudeix efusivament; l’espectacle ha valgut la pena.
Jo enfilo carrer Portal, direcció a l’aparcament a buscar el cotxe. Retorno cap a casa, amb un regust agredolç. Si a tot el món les persones treballessin desinteressadament, però amb l’entusiasme amb què es treballa a Passanant, altre gall cantaria.
Bona nit a tots i visca la Festa Major.
El cronista infiltrat.