 |
AIXÍ ES VA VIURE LA FESTA MAJOR DE BELLTALL, 2011
DIVENDRES
Després d’una mala experiència personal, del que menys ganes tenia era de festa; però, per sort, a la vida, tenim amics que ens ajuden a superar les dificultats i jo els tinc.
Els meus amics em van convidar a passar un cap de setmana a Belltall, precisament el de
No havia estat mai a Belltall, tan sols de pas. El poble em semblava solitari, trist, però la veritat és que passejant pels seus carrers veus que no és així, és totalment el contrari.
Vaig arribar el divendres després de dinar i el primer que vaig veure va ser una gran senyera que lluïa a la façana de l’església. Fixant-m’hi bé, vaig veure que a moltes cases també la tenien penjada a les finestres, es notava l’ambient de festa. Vaig buscar la casa dels meus amics que era pel mig del poble, ben a prop de la plaça de l’Església. Els vaig trobar fent sobretaula expectants que es fes l’hora de començar
Més o menys cap a les 5 de la tarda es van començar a sentir sorolls de canalla que voltaven pel carrer, esperant que comencessin els jocs de cucanya que són, per cert, el punt de partida que indica que comença
Quan al campanar toquen les 7, ens avisen que a la plaça de les Capelles ja tenen preparada la deliciosa xocolata amb coca; anem tirant i quan hi arribem ja hi ha gent fent-hi cua. Nosaltres també ens hi posem, per l’olor que fa ha d’estar molt bona.
És el moment en què gent que fa molt de temps que no es veu fa petar la xerrada..., que grans els teus nens, de l’any passat que no els veia !..., i els teus on són?, com estan els teus pares?, m’han dit que no han estat massa bé..., quin goig que fa el poble, oi? es nota que l’ajuntament que tenim s’hi esforça... En fi, converses com aquestes a tocar, ja que com jo, acaben d’arribar per passar aquest dies de Festa Major, i es volen posar al dia del que passa pel poble. Em presenten molta gent i de seguida em trobo com si fos a casa meva. Els belltallencs són molt acollidors, en cap moment em van fer sentir com un estrany, ja era com un més i tot just acabàvem de començar.
Ens vam estar a la plaça fins a les 9 del vespre i després vam marxar cap a sopar.
A 2/4 d’11 de la nit, ens vàrem començar a preparar per anar a saltar i ballar sota el foc dels Diables de Vallmoll que segons em van dir, ja fa uns quants anys que vénen a fer les seves enceses i a tothom els agrada molt. Els mes agosarats es vesteixen com cal (roba texana i barrets de palla) i es posen a ballar sota el foc. Els diables donen el tomb al poble passant pels carrers més principals i acaben a la plaça de l’Església fent un espectacle de llum i de color que deixa a tothom bocabadat. El poble queda ple de fum i amb una olor de pólvora que gairebé et deixa els pulmons tapats, però amb la marinada que hi fa en un moment queda tot com si no hagués passat res.
Ràpidament ens hem d’anar a canviar que comença el ball, és
Ha passat el temps que no me n’he adonat, tothom s’ho passa d’allò més bé. És realment una Festa Major de poble, tots es coneixen i se’ls veu contents de retrobar-se, com cada any, sota el mateix cel d’agost.
Ja són les 4 de la matinada i decidim anar a dormir. Demà serà un altre dia.
El cronista convidat