DIUMENGE
Ja és de dia un altre cop!!! Com em costa aixecar-me del llit... Només he dormit 4 hores i mitja..., em dutxo i em vesteixo de diumenge per anar a missa. Tots dormen i no vull fer massa soroll; surto a fer un cafè doble per estar ben despert.
A les deu comença la missa solemne dedicada a Sant Roc. No és que sigui massa practicant, però entraré i així veuré l’església per dins, ja que m’he quedat parat que en un poble tan petit tinguin una església tan gran.
Quan sortim de la cerimònia, ja han arribat els del Parc mòbil!!!, em diuen uns avis, i per un moment penso que són els bombers, però no, són uns inflables gegants per a saltar i botar per als més petits, tot i què sempre hi ha algun adult que s’hi apunta. El més curiós de tot és que veig com dos nois munten un trenet per a grans i petits per a circular pel poble. No ho havia vist mai..., però es força divertit... Quina bona idea aquesta gent que organitza la festa!!!
Cap a la 1 del migdia anem cap a
I ara, sense més ni més, hem quedat per anar a dinar al Restaurant del poble, ho farem tranquils, ja que fins a les 6 de la tarda no fan la representació de l’òpera
Potser tindrem temps de fer una becaina.
Que tips hem quedat i que bo era el dinar. Ara anem a gaudir d’una mica de cultura.
L’església és plena de gent, no hi cap ni una agulla, tothom assegut esperant que comenci l’obra, no sempre es té l’oportunitat de gaudir d’un espectacle d’aquesta magnitud.
Ha estat magnífic, quines veus, quina història, quina emoció, tinc la pell de gallina, quin final de festa tan ESPECTACULAR.
M’acomiado dels meus amics, em sento bé, amb una pau interior que no puc explicar. Vaig cap a casa tot hi sabent que encara que els meus maldecaps no estan resolts, els veig des d’una altra perspectiva.
Visca les festes majors.
El cronista convidat